Poc a poc caminant per la corda fluixa (la vida) troba's la gruixuda exacta que necessites per caminar amb seguretat, desprès d'erros i caigudes ets capaç de trobar aquella certesa de què ets qui vols ser que el teu interior es transparent, que els teus somriures son verdaders i que les teves llàgrimes són necessàries.
Troba's aquell espiri't lluitador, que és capaç d'aixecar-se amb un sol dit, troba's la teva pau interior i troba's la teva corda per poder ser feliç.
Et dons conta que ser feliç, no és somriure a diari, ser feliç és saber interioritzar el teu estat d'ànim i deixar que desapareix-hi quan ell creu que és hora de dissoldre's dius teu i formar part del teu passat.