Tancar els ulls i fruit de la imaginació, crear un lloc paral·lel al que ja exsiteix, sentir-te lliure, fer del que no existeix el teu desert secret, que de cada granet neixi alguna cosa nova, alguna cosa que et faci especial i faci d'aquest desert un nou lloc sense normes sense regles, la connexió extreme amb la naturalese tu mateix en l'estat més primitiu i més pur de l'ésser humà, que els teus peus descobreixin el tacte de la sorra de la platja, que els teus cabells ballin al ritme del vent i que el teu cos noti cada raig de llum que projecti el sol.

Tot seguit obrir els ulls i trobar-te de cara amb la cruel realitat, gent protestant per normes injustes, vianants enganxat a un telèfon mòbil i un edificci de 5 plantes i un cel contaminat que mostra tímidament poques estrelles

Realment aquest és el món en què volem viure? Volem viure reprimits per la societat i haver de somiar desperts per recordar d'on venim?