Societat

Perdem el temps intentant encaixar en el món per així poder ser feliços i oblidem que en la diversitat està la clau de la felicitat i que no deixar ser a cada ésser humà el que és, és fomentar la reprimició i els complexos de tots.
Quan la societat aprengui a estimar allò aliè a ella, començarem a ser un món real.

Fotografia: tina nibbana

Poc a poc caminant per la corda fluixa (la vida) troba's la gruixuda exacta que necessites per caminar amb seguretat, desprès d'erros i caigudes ets capaç de trobar aquella certesa de què ets qui vols ser que el teu interior es transparent, que els teus somriures son verdaders i que les teves llàgrimes són necessàries.
Troba's aquell espiri't lluitador, que és capaç d'aixecar-se amb un sol dit, troba's la teva pau interior i troba's la teva corda per poder ser feliç.
Et dons conta que ser feliç, no és somriure a diari, ser feliç és saber interioritzar el teu estat d'ànim i deixar que desapareix-hi quan ell creu que és hora de dissoldre's dius teu i formar part del teu passat.

Miro el cel i topo amb l'univers, se que tu ara ets part de tot aixo de les estrelles de l'aire del mar de la terra de la llum.
Fa un any Jordi que et vas veure obligat a dir-nos adéu però creu-me no va ser un adeu qualsevol va ser un adéu cargat de fortalesa va ser un adéu carregat de la teva alegria de la teva personalitat va ser un adéu que va cada marcat dins del cor de molta gent i per aquest

 motiu avui un any després tothom el recorda.
Jo desprès de un any sense tu nomes vull recordar-te una cosa gracies, gracies per entrar en la meva vida dese el primer instant i canviar-la gracies per fer de cuan erets que la teva presencia fos especial i sobretot gracies per cuan no has estat en els moments claus haver fet senir-te de una altra forma, en forma de rosa mai podré oblidar aquest sant Jordi perquè tu desde el cel t'has encarregat de fer-lo especial nomes desitjo que tot et vagi be i que hem recordis com jo ho faig amb tu
T'estimo jordi

Si estás seguro de todo esto, tápate los ojos y anda hacia adelante, sientes una sensación extraña? No la dejes escapar, mantenla dentro de ti y prométeme que la utlizaras en todos los momentos de tu vida, si hoy me haces caso y la guardas podrás disfrutar de cada instante de la vida como si fuera el último.

Tancar els ulls i fruit de la imaginació, crear un lloc paral·lel al que ja exsiteix, sentir-te lliure, fer del que no existeix el teu desert secret, que de cada granet neixi alguna cosa nova, alguna cosa que et faci especial i faci d'aquest desert un nou lloc sense normes sense regles, la connexió extreme amb la naturalese tu mateix en l'estat més primitiu i més pur de l'ésser humà, que els teus peus descobreixin el tacte de la sorra de la platja, que els teus cabells ballin al ritme del vent i que el teu cos noti cada raig de llum que projecti el sol.

Tot seguit obrir els ulls i trobar-te de cara amb la cruel realitat, gent protestant per normes injustes, vianants enganxat a un telèfon mòbil i un edificci de 5 plantes i un cel contaminat que mostra tímidament poques estrelles

Realment aquest és el món en què volem viure? Volem viure reprimits per la societat i haver de somiar desperts per recordar d'on venim?